“SECUNDARIS” DE NÚRIA CADENES

NÚRIA CADENES VISIBILITZA ALS “SECUNDARIS” DE LA BARCELONA DEL 92.

PRESENTACIÓ A L’ESPAI

Dins de les presentacions denominades Píndoles Literàries organitzades per l’Ajuntament de Vinaròs (Regidoria de cultura) i de les que formo part, avui presentem per a tots vosaltres, Secundaris, la novel·la que acaba de publicar Núria Cadenes amb l’Editorial Comanegra. Es tracta d’un text que forma part del projecte “Matar el monstre” i que l’Editorial va engegar el 2016 amb la intenció d’homenatjar els dos-cents anys del naixement de Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley. Us expliquem en un moment, ja que el primer que vull fer és presentar-vos a Núria i donar-li les gràcies per la seua visita. Ella és llibretera com jo (la podeu trobar a la Llibreria Fanset de València amb Rosa), però sobretot és escriptora i des de fa algun temps, també amiga. Per això estic molt contenta de compartir aquesta presentació amb tots vosaltres i de tenir-la en aquesta casa.

 

NÚRIA CADENES

(Barcelona, 1970) és escriptora i com he dit treballa de llibretera i periodista.
Els dos primers llibres que va publicar tenen relació directa amb el seu empresonament (detinguda als divuit anys per qüestions polítiques, en va passar gairebé sis en diverses presons de l’estat i el seu cas va ser objecte d’una intensa campanya de solidaritat): Cartes de la presó (un recull d’algunes de les missives que havia enviat a casa) i Memòries de presó (el relat dels quatre primers anys de captiveri) van estar els seus dos primers llibres. Un cop alliberada, va publicar la novel·la El cel de les oques i, ja instal·lada a València, on continua vivint (arran de mar, al Cabanyal), la biografia d’Ovidi Montllor L’Ovidi.
Els seus darrers treballs demostren una creativitat heterogènia: ha publicat una incitació a conèixer la part més meridional del país, Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià, i el recull de contes AZ, amb el qual va guanyar, el 2008, el Premi de Narrativa Ciutat d’Elx. El 2013 publica El banquer, i el 2016 rep el premi Crims de Tinta del festival BCNegra per Tota la veritat. He de dir que aquest Secundaris ha estat finalista en el Segon Premi Òmnium.
I Des de 2013 és vocal al País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

SECUNDARIS

Avui ens presenta Secundaris, un llibre ambientat en la Barcelona Olímpica del 1992 que forma part, com he dit , de l’homenatge a Frankenstein, la novel·la de gènere fantàstic per excel·lència
L’estiu de 1816 un grup d’escriptors va reunir-se en una mansió de la riba del llac Léman i es van reptar a escriure una història de monstres. D’allà va forjar-se la novel·la Frankenstein or The Modern Prometheus de Mary Shelley (publicada el 1818). Dos segles després, l’editorial Comanegra reunia set autors i els seus editors a la fàbrica Lehmann per acordar els termes del projecte ‘Matar el monstre’.
Els autors convidats assumien el repte d’escriure cadascun una novel·la compartint tres condicionants bàsics: cada història seria ambientada, principalment, en un any concret (1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2004, 2018) compartint la ciutat de Barcelona a més d’incloure en algun moment de la narració, l’aparició del mateix personatge secundari vivint, en cada cas, una situació concreta que, amb la suma de les set, constituiria una història paral·lela. Frank Castany en el cas de Secundaris.
La primavera pendent d’Ada Castells, La fugida d’Uràniab de Susanna Rafart, Els vulnerables de Julià de Jòdar, Els ulls dels homes mentiders de Jordi Coca, Secundaris de Núria Cadenes,
Vindràs amb mi després del diluvi de Mar Bosch i Angèlica i Rafel de Miquel de Palol, en formen part d-aquest projecte.
L’editor de Comanegra, Jordi Puig, reconeix que es tracta d’un projecte “ambiciós i boig”, però admet que era l’única manera d’escriure la gran novel·la de Barcelona. Una gran obra que tingui la ciutat com a escenari únic.

 

SECUNDARIS PER MARIOLA NOS

Centrant-nos en Secundaris diré, i no sóc la primera que ho comenta perquè ja ho ha fet l’escriptora Gemma Pasqual, que enganxa. Jo no vaig poder parar de llegir i el poc que vaig parar ho vaig fer amb la necessitat de tornar a la història que Núria m’estava explicant.

Alguns ja m’heu preguntat si és novel·la negra i he dit que no exactament, encara que com ha de ser en el gènere negre, hi ha una mort i una situació en la qual el personatge central, Sergi, està directament implicat. Jo diria que secundaris és una novel·la social que ens parla de personatges reals i aliens o al marge de la grandiositat dels jocs olímpics. Són els secundaris, aquells que no formen part de les llums ni de l’esplendor que envolta als protagonistes. Aquells que no ho seran mai, protagonistes, dic. Aquells que fan el que poden en un entorn que els és advers. Aquells molts o no tan pocs. Podrien ser invisibles però no ho són, en aquest cas, són secundaris determinats o condicionats per l’entorn. Un és on naix. I si es naix en El barri del Turó de la Peira (com la nostra escriptora) entre el desencant de l’expansió urbanística perifèrica carregada d’aluminosis i misèria o en Can Tunis, un barri marginal, construir per netejar Montjuïc de barraques ple de camells i drogoaddictes amb els dies comptats, s’està en l’altre costat. En la fila de darrere. I és molt probable també que acabes a Wad-ras (presó de dones) o un lloc similar.

I el que dol de la novel·la, és precisament aquest insalvable determinisme que lliga amb Frankenstein. L’interrogant de si eixir, escapar o fugir és possible. La personalitat de Sergi ens deixa clar que les aptituds innates, segons on i segons enqui, no serveixen perquè no poden desenvolupar-se o no se sap com…o no es vol. I això, encara és més trist.

En la novel·la el fastig de protagonista és palpable i evident. Com diu Núria en el pròleg, és una obra molt fosca, dura i desesperançada. Una novel·la coral de personatges que ens resulten propers i familiars i una Barcelona de 1992 no tan diferent a molts altres llocs. Personatges de Wad-ras, que Núria també va conèixer de ben prop. Secundaris als quals aquesta escriptora, d’aparença dura i cor sensible, ha donat veu.

Per finalitzar comentar que Núria apareix amb una veu literària pròpia que, no solament t’enganxa, sinó que et parla de tu a tu increpant-te i fent-te partícip directe del què esdevé. Una veu que és la nostra consciència parlant-te en alt, quasi cridant-te. Una novel·la que juga amb el temps, enllaçant uns esdeveniments amb uns altres a manera de puzle, on les peces van encaixant conduïts per una veu narradora que canvia. No és una novel·la a l’ús, ho adverteixo.
Enhorabona Núria, una concisa i gran novel·la. A mi ja em tens com a lectora assídua.

FOTOS DE LA PRESENTACIÓ A LA LLUBRERIA ESPAI MARIOLA NOS

 

Tot un goig escoltar a Núria Cadenes parlant de “Secundaris” a l’Espai. Encara que la gent s’ha perdut una mica (coses del canvi d’ubicació) i no estàvem tots, crec. L’Espai ple de gom a gom. Recomano el llibre i també a l’escriptora. Ens ha semblat molt curt… ha estat molt generosa. ❤️ Gran!

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial
Facebook
Google+
http://www.espaimariolanos.cat/secundaris-de-nuria-cadenes">
Twitter