TERTÚLIA SOCIAL

 

El terme  terrorisme costa de concretar , fins i tot podríem dir que és un terme incòmode. Aquest  terme, és habitual que aparega en les converses però, al temps és difícil precisar el seu significat.

La paraula   terrorisme prové de terror i podríem dir que significa “por”. Una acció terrorista és una acció (un acte agressiu de diversa intensitat) destinada a anul·lar al contrari, (al considerat enemic per l’ agressor) sotmetre a les persones , suprimir el seu sentit crític .

Buscar el seu origen  històric  seria retrocedir fins el període conegut com “ El Terror “ , període de la Revolució francesa,  quan es va executar a milers d’enemics o presumptes enemics de la Revolució. La paraula terrorisme des de sempre ha estat unida a l’ambició sense límits per controlar el poder ( tot està justificat per aconseguir els objectius que reivindica qui exerceix el terror ). Apareix així el terrorisme com una forma o estratègia d’acció política destinada a sembrar la por en col·lectius de caràcter social , racial o religiós , també pot actuar en una comunitat , ciutat o país amb l’objectiu d’aconseguir la desestabilització de l’Estat i promoure una revolució. Tanmateix  terrorisme i Estat han sigut paraules que en nombroses ocasions han anat juntes. L’Estat s’ha servit del terrorisme per tal de mantindre el seu poder .

Quan parlem de terrorisme també  sorgeix  qui justifica aquesta estratègia amb el propòsit de superar injustícies . Aquest argument és molt complex de mantindre , i molt menys de fer-lo servir com a enunciat general . Contínuament l’actualitat ens fa arribar cròniques d’atacs terroristes que persegueixen no tant la superació d’injustícies – encara que de vegades l’utilitza com proclama dels seus principis- sinó que la seua prioritat és la conquesta del poder . Contradicció aquesta que s’uneix la que ens queda quan la revisió de fenòmens terroristes a nivell internacional  ens porta a comprovar que els propis estats  són , de vegades , qui subvenciona a grups  terroristes per a defendre els seus interessos i seguidament eixos grups queden fora de control i tracten de desestabilitzar al seu patrocinador : és el cas de nombrosos grups que actuen en orient.

Encara que té poca rellevància social i periodística i que pot generar polèmica degut a la dificultat en definir-los, resta per reflexionar i posicionar-se personalment sobre els que podríem anomenar “terrorismes de baixa intensitat”, és a dir, totes les petites accions d’abús de poder, com ara determinades accions familiars, escolars o laborals, intencionadament dirigides a disminuir psíquicament les persones sobre les quals s’exerceix.

Actuar davant d’aquest fet exigeix  diàleg . Diàleg com eina fonamental que permeta desestimar solucions generades a partir de l’ús de la violència . És fonamental detectar l’origen i el procés desenvolupat . És clau detectar els interessos que mantenen aquest tipus de situacions . Actuar preventivament  demana estendre l’accés a la formació i a la cultura , evitant d’aquesta forma la ignorància i la indiferència . Cal continuar reflexionant al voltant de la necessitat d’una societat on les relacions entre persones tinguen una forma diferent de gestionar-se , on l’ambició pel poder no siga un objectiu prioritari per tal de dominar els altres .

Cal modificar els valors i redefinir principis , buscar un model social solidari  on els drets humans siguen els màxims referents.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *